Com ha canviat?

Tot seguit, us deixem una video-explicació de com ha canviat Girona. Tots sabem que és més divertit veure i escoltar, abans que llegir. Així que esperem que us agradi! http://youtu.be/HqIqj2BLzNg

Girona, antigament anomenada pels romans Gerunda. No se sap de manera certa d’on prové el nom, però s’especula que podria significar “entre l’Undarius”, que és el nom que rep el riu Onyar.

L’any 76 a.C els romans van aixecar les muralles de la ciutat. Els segles de dominació romana, tot seguit la presència visigòtica, el pas dels àrabs i els francs no van alterar les dimensions del recinte emmurallat que ha deixat molt poques restes.

A partir del segle XII, ja hi ha constància de l'establiment d'habitatges fora de la muralla.  Quan va augmentar la població de la ciutat, els qui no cabien o, per la seva feina, no podien estar dintre del recinte emmurallat, van anar-se establint al peu de la muralla.

A l’època Medieval la ciutat es dividia en gremis, als barris del nord hi predominaven els oficis manuals, mentre que al sud hi vivien els escrivans, notaris, mercaders, taverners, sastres, apotecaris, barbers, hostalers, carnissers, forners, peixaters, venedors de sabates, candeles, espècies, bosses,… Dintre l’antic emmurallat hi habitaven el clergat, la noblesa i els jueus tancats al call.

Per la banda sud, els nous barris van quedar protegits per una muralla feta entre 1367 i 1380. Una part es conserva en els fonaments de les cases de la part baixa de la Rambla i l'Argenteria. Són el que en diem “les cases de l'Onyar”. Els barris del nord van ser emmurallats entre 1375 i 1388. Amb pocs anys els barris del nord i del sud van quedar units per la progressiva construcció d’habitatges.

L'etapa en què Girona ha experimentat un creixement urbà més important és a les quatre dècades posteriors a la Guerra Civil. L'arribada massiva d'immigrants va fer aparèixer importants nuclis de barraques a Montjuïc, a les Pedreres i a la vora del riu Ter. Organismes públics i empreses privades van competir per aixecar blocs d'habitatges arreu. Les tres primeres dècades del franquisme van quedar caracteritzades, així, per la promoció pública d'habitatge.

Els anys setanta van quedar caracteritzats per la irrupció de la iniciativa privada al negoci immobiliari. L'eufòria de creixement va arribar al punt d'annexionar-se els municipis veïns de Santa Eugènia, Palau, Sant Daniel, Salt, Sarrià, part de Sant Gregori i Celrà. Salt i Sarrià van recuperar la seva independència municipal nou anys després d'haver-la perdut.

A principis del segle XX, ja amb 15.000 habitants, la ciutat va viure un esclat de renovació literària i artística que la va convertir en el segon nucli cultural de Catalunya. A partir del 1950, amb 32.000 habitants, va iniciar la recuperació econòmica, simultàniament amb l'arribada de grans masses d'immigrants del sud de la península.

Tot i la seva notable expansió industrial, Girona destaca pel comerç, de vella tradició, que té el rècord de la taxa de botigues per persona més alta de l'Estat. Cruïlla de camins entre la muntanya i el mar, és també un centre de fires i mercats i la capital natural d'una zona amb atractius turístics tan singulars com la Costa Brava i el Pirineu.

La informació és extreta majoritàriament de l'Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Girona.